Monday, February 22, 2016

After Coventry Workshop Segovia

I have never been in Segovia until last Easter Break. I went there because Isabel Carmona invite me. My family and I went there and visit a nice but not so touristic as Toledo. It is a great city to enjoy with plenty of monuments and secret stories behind, most of them told by stones.


Before leaving Barcelona I had two request one from Isabel and the other from Santi Sallés. Isabel asked me to buy plenty of different liquid watercolors from a catalan brand called Vallejo. They produce nice colors but some of them, unfortunately, fade with UV light. After wandering along some art shops I found all of them. Then, secondly, Santi asked me to bring to him a Noodlers, the Heart of Darkness or the Lexington Gray. None of the Noodlers inks are easy to find in the UK even in London so I couldn't accomplish his request.  Anyway I found three nice felt tip pens which are quite useful for drawing and they stand watercolor washes.


Segovia is quite handful and easy to go everywhere by foot. It is a city which in Easter Break is bit busy with plenty of people coming just for enjoying the old and traditional processions. Virgins and crucified Christ were strolled around. We visited places as the old Vera Cruz Church. A romanesque church which was founded by the knights templars in the 1208. What is really appealing is the 12 sides plant.



Segovia is really well-known because its roman aqueduct. What a great place, intricate, complicate but wonderful… Light in Castilla is




Frederic Marés al 50é Sketchcrawl

English version / versión en Español

Ja fa uns quants anys que vaig als Sketchcrawl i la meva experiència ha anat canviant. De ser uns 5 o 6 hem acabat sent, normalment, uns 60 o 70. El màxim que ens hem reunit han sigut unes 500 persones el dia de l'Sketchcrawl que va coincidir amb el simposi a Barcelona, ara ja fa 3 anys, però no és el normal. Per mi molta gent és massa i poca gent està bé, tot i que les 60 o 70 persones que van venir aquest darrer Sketchcrawl va estar bé. Al final, sempre, tot és una qüestió d'organització.





En Santi va proposar que es fés aquesta vegada a la Plaça Catalunya per dibuixar un lloc emblemàtic. Ja sabem que pot arribar el pitjor lloc per a un barceloní, tot ple de turistes, de coloms i venedors de globus. Però al final no va estar tan malament. Només començar ja erem uns 30, però la gent es va anar afegint al llarg del matí.


Per mi Plaça Catalunya és un lloc on de petit en van fer una foto donant de menjar als coloms. És un bon record, i encara avui es continua fent. Ara veig als coloms d'una altra manera. Ara la gent es fa fotos amb pals de "selfie" i la Plaça s'ha convertit en un lloc on els "top manta" intenten sobreviure. Els senyors que venen begudes i gelats són paquistanesos. Tot ha canviat, però tot continua igual.




El globus són pels nens un reclam, no falten aquells dels personatges que surten a la televisió com el "Pocoyo" o les princesses de Disney, "Bob Esponja" i la resta d'animals imprescindibles. Els coloms volten per tot arreu, pidolant menjar.

,

La parròquia de Sta. Anna des del carrer Sta. Anna. A la dreta escultura a Barcelona de Frederic Marés.

Un cop hem dibuixat durant les primeres hores a plaça Catalunya ens dirigim a la parròquia de Sta. Anna, amagada però cada vegada més coneguda. Ara ja fa uns 3 anys van començar a cobrar entrada per visitar el claustre romànic. Des de llavors no he tornat a entrar. No vull entrar en el debat etern i estèril de si Barcelona és pels turistes o pels barcelonins, queda clar que ja fa temps que Barcelona ha deixat de ser pels seus habitants, com totes les grans ciutats europees, Barcelona, com Londres o París, ha caigut en les mans dels tour-operadors. 


Parròquia de Sta. Anna. Detall de la façana il·luminada parcialment. Alguns turistes despistats treuen el cap.

Després de dinar tota una colla, gent nova, gent que ja fa temps que venim als Sketchcrawls, vàrem tornar a la Plaça de Catalunya per continuar dibuixant més. Jo tenia ganes de dibuixar unes de les escultures. Aquesta precisament és de Frederic Marès. La vida és estranya, dies abans em vaig assabentar que l'escultor era nat a la vila de Portbou, lloc on faré un taller juntament amb en Santi.



L'escultura representa a una jove a cavall, Barcelona, que amb els braços alçats sosté un vaixell, que representa el passat i el present comercial i marítim de la ciutat. Aquest aspecte comercial està reforçat amb la figura de Mercuri "déu de la mitologia romana, que era el missatger dels déus,[1] protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere." (font la viquipèdia).



LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...