Monday, February 22, 2016

Frederic Marés al 50é Sketchcrawl

English version / versión en Español

Ja fa uns quants anys que vaig als Sketchcrawl i la meva experiència ha anat canviant. De ser uns 5 o 6 hem acabat sent, normalment, uns 60 o 70. El màxim que ens hem reunit han sigut unes 500 persones el dia de l'Sketchcrawl que va coincidir amb el simposi a Barcelona, ara ja fa 3 anys, però no és el normal. Per mi molta gent és massa i poca gent està bé, tot i que les 60 o 70 persones que van venir aquest darrer Sketchcrawl va estar bé. Al final, sempre, tot és una qüestió d'organització.





En Santi va proposar que es fés aquesta vegada a la Plaça Catalunya per dibuixar un lloc emblemàtic. Ja sabem que pot arribar el pitjor lloc per a un barceloní, tot ple de turistes, de coloms i venedors de globus. Però al final no va estar tan malament. Només començar ja erem uns 30, però la gent es va anar afegint al llarg del matí.


Per mi Plaça Catalunya és un lloc on de petit en van fer una foto donant de menjar als coloms. És un bon record, i encara avui es continua fent. Ara veig als coloms d'una altra manera. Ara la gent es fa fotos amb pals de "selfie" i la Plaça s'ha convertit en un lloc on els "top manta" intenten sobreviure. Els senyors que venen begudes i gelats són paquistanesos. Tot ha canviat, però tot continua igual.




El globus són pels nens un reclam, no falten aquells dels personatges que surten a la televisió com el "Pocoyo" o les princesses de Disney, "Bob Esponja" i la resta d'animals imprescindibles. Els coloms volten per tot arreu, pidolant menjar.

,

La parròquia de Sta. Anna des del carrer Sta. Anna. A la dreta escultura a Barcelona de Frederic Marés.

Un cop hem dibuixat durant les primeres hores a plaça Catalunya ens dirigim a la parròquia de Sta. Anna, amagada però cada vegada més coneguda. Ara ja fa uns 3 anys van començar a cobrar entrada per visitar el claustre romànic. Des de llavors no he tornat a entrar. No vull entrar en el debat etern i estèril de si Barcelona és pels turistes o pels barcelonins, queda clar que ja fa temps que Barcelona ha deixat de ser pels seus habitants, com totes les grans ciutats europees, Barcelona, com Londres o París, ha caigut en les mans dels tour-operadors. 


Parròquia de Sta. Anna. Detall de la façana il·luminada parcialment. Alguns turistes despistats treuen el cap.

Després de dinar tota una colla, gent nova, gent que ja fa temps que venim als Sketchcrawls, vàrem tornar a la Plaça de Catalunya per continuar dibuixant més. Jo tenia ganes de dibuixar unes de les escultures. Aquesta precisament és de Frederic Marès. La vida és estranya, dies abans em vaig assabentar que l'escultor era nat a la vila de Portbou, lloc on faré un taller juntament amb en Santi.



L'escultura representa a una jove a cavall, Barcelona, que amb els braços alçats sosté un vaixell, que representa el passat i el present comercial i marítim de la ciutat. Aquest aspecte comercial està reforçat amb la figura de Mercuri "déu de la mitologia romana, que era el missatger dels déus,[1] protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere." (font la viquipèdia).



No comments:

Post a Comment

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...