Monday, October 07, 2013

Agenda escolar / School diary

Aquesta és l'agenda de la meva filla. Fins ara no havia pogut veure el resultat. Em van demanar des del meu antic col·legi dibuixar tots els centres de primària de la meva ciutat. Va ser complicat encabir la il·lustració amb tots els elements de la maquetació final. Ja que aquest any les escoles participen amb els seus gegants en l'esdeveniment local d'acolliment del gegants d'escola, i s'havien d'afegir els tres gegants dibuixats pels nens i nens de les escoles.

This is the school diary of my daughter. So far I have not seen the result. I was asked by my last school to draw all the primary centre of my city. It was difficult to fit the illustration with all elements in the final layout. This year, schools are involved with local event devoted to host school giants, and this is why three of them should be placed on the cover.


Aquest ha estat un dels encàrrecs més difícils que he hagut de fer. Però estic content que ja estigui en les mans de tots els nens i nenes.

This has been one of the most difficult assignments I had to do. But I am glad that it is all in the hands of children. 

El col·legi del Can Bosc va ser el primer dibuix que vaig fer. Tothom coincideix en què el fet de tenir un petit bosc dintre del mateix recinte el fa especial. Jo em vaig trobar en el dilema de com fer-ho i per mi aquest és el millor punt de vista amb els arbres en primer pla i darrera l'edifici del centre. El  

Bosc School was the first drawing I made. Everybody agree that its little forest inside the school area makes it special. I had the dilemma of how to face it and decided that the best point of view was this one with huge trees in the foreground. 

Can Serra, a la meva época, era el col·legi a batre en les jornades esportives. En algun moment va haver un estudi d'arquitectes que van decidir fer tots els col·legis i instituts de secundària de totxo. No obstant en aquella época al centre hi vivia el conserge, l'encarregat del manteniment i de què els nens i nens respectessin el centre.

Can Serra, in my school days, was the school to beat in the sport week. I practice hockey and we played a match against them. It was quite unfair because we were younger than those from Can Serra. Drawing the building I notice that the building is from a time where bricks were a sign from some architecture studio. Every school was made with the same elements and they had not its own personality. After years it has changed but the bricks stay. There still remain janitor's house then they lived at the school, he was in charge of the keeping of the building and children respect it. 

La il·lustració del Marta Mata va ser potser la més delicada, perquè el centre no existeix i està convivint en el mateix espai amb l'Elisa Badia. No és una situació agradable perquè dos centres en un mateix edifici, amb dues direccions, amb dos AMPAs i amb un nombre ingent de nens i nens és complicat. És per aquesta raó que vaig proposar fer el dibuix del solar, l'espai on hauria de ser ja construït el col·legi. Era, per mi, la millor manera de reivindicar un edifici i deixar constància d'un moment i una realitat.

Marta Mata's illustration was the most picky, because there no building at all. They are sharing room with Elisa Badia School. It is not a nice situation because two schools in the same building, two headmasters, two parents association, and huge number of children is quite complicated. This is why I decided drawing the empty space where it is suppose to be built the new school. From my point of view, was the best way of stating this lack and show a moment, a reality. 


El Miquel Martí i Pol és el meu segon centre (ho sento noies i nois el meu primer centre és l'Elisa Badia em tiren els records d'infantesa). El col·legi on vaig estar fent classe fou, en realitat, el primer que vaig dibuixar ja en el seu moment i aquest dibuix va ser l'origen d'aquesta sèrie. La Blava és com l'anomenen, igual que la fàbrica on va treballar el poeta Miquel Martí i Pol. Aquest ja és un centre de nova construcció amb un nou estil, allunyat del totxo. Però mal dissenyat, ho sento, a l'estiu fa una calor horrible. Tan difícil és fer un centre ben pensat? Tot i això me l'estimo molt.

Miquel Martí i Pol is my second favorite centre (I'm sorry girls and boys, my first one is Elisa Badia, my childhood memories are quite strong). It is the last school were I was teaching and, in fact, was the first illustration and it was the cause of the series. La Blava (The Blue) is how it is called, as the factory where Miquel Martí i Pol, the poet, worked once in his life. It is a new school, no bricks. Nevertheless it has the same problems, it has a bad design, I'm sorry, in summer time hot is horrible. Is it so difficult to think in such a important details? Anyway I love it. 


El Picasso és el centre que menys coneixia, tot i el seu nom, però durant el temps que vaig estar dibuixant els nens i nenes no van para de preguntar-me què estava fent, si ho havi fet jo, que per què era,...

Gràcies Yaiza i tots els directors i directores dels centres de Barberà del Vallés!

Picasso School is the most unknown for me, even its name, but when I was drawing it children where asking me questions like: What is it for? Have drawn it?, What are you doing?… 

Thanks to Yaiza and all the Barberà del Vallès' School!

2 comments:

  1. Oh, your daughter's sketchbook is so cool!! (of course, yours also)

    ReplyDelete
  2. Thank you so much! Drawing for children is the best"

    ReplyDelete

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...