Thursday, April 07, 2016

Road to Brighton Workshop!

We are almost there and we are preparing our leaflets and introducing with some tips about drawing people. Here it is mine but you can find more tips from Isabel and Rolf here. And more information  about prizes, timetable, contents,... here:

http://www.urbansketchers.org/2016/02/drawing-people-on-stage.html



Wednesday, March 30, 2016

If you are seated next to an emergency exit...

Last week when I took my plane to the UK I was asked to move to a seat next to the emergency exit. Flight attendant also asked me to read all the step by step in case of an emergency. I decided to draw it using myself as the main character.

There are plenty of people scared when they take a plane, I'm not. Maybe it is the way I am, maybe is that I feel like I'm taking a bus. Nevertheless, I'm lucky because most of the time I'm drawing and I'm worried about my leaking brushes, because of the pressure inside the cabin, and all these worries keep my brain busy.

After having a look to the emergency guidelines I felt a bit worried but then I saw it from the funny side. Hieratic figures of the original step by step were like "ok, we have suffered a flight crash but everything is fine." In some way figures and situation didn't fit to each other. I imagine something like "Lost" scenes where all the passengers started shouting and hand luggage was floating around.

Once I started my step by step I stopped because flight attendants started their play. Yes, that one that you should followed even if you are a regular traveller.

Life vest and oxygen mask are cool. Don't you think that a theme park about "fake emergency situations" would succeed? Human being is quite complicated, aren't we?


Usually I draw an indoor landscape or I pay attention to my flight mates but this time I decided to spent my flight drawing an step by step. Here there are some steps. 

While draw the step by by I decided to keep myself with the same mood that the original does. It is an emergency, ;-)

Monday, February 22, 2016

After Coventry Workshop Segovia

I have never been in Segovia until last Easter Break. I went there because Isabel Carmona invite me. My family and I went there and visit a nice but not so touristic as Toledo. It is a great city to enjoy with plenty of monuments and secret stories behind, most of them told by stones.


Before leaving Barcelona I had two request one from Isabel and the other from Santi Sallés. Isabel asked me to buy plenty of different liquid watercolors from a catalan brand called Vallejo. They produce nice colors but some of them, unfortunately, fade with UV light. After wandering along some art shops I found all of them. Then, secondly, Santi asked me to bring to him a Noodlers, the Heart of Darkness or the Lexington Gray. None of the Noodlers inks are easy to find in the UK even in London so I couldn't accomplish his request.  Anyway I found three nice felt tip pens which are quite useful for drawing and they stand watercolor washes.


Segovia is quite handful and easy to go everywhere by foot. It is a city which in Easter Break is bit busy with plenty of people coming just for enjoying the old and traditional processions. Virgins and crucified Christ were strolled around. We visited places as the old Vera Cruz Church. A romanesque church which was founded by the knights templars in the 1208. What is really appealing is the 12 sides plant.



Segovia is really well-known because its roman aqueduct. What a great place, intricate, complicate but wonderful… Light in Castilla is




Frederic Marés al 50é Sketchcrawl

English version / versión en Español

Ja fa uns quants anys que vaig als Sketchcrawl i la meva experiència ha anat canviant. De ser uns 5 o 6 hem acabat sent, normalment, uns 60 o 70. El màxim que ens hem reunit han sigut unes 500 persones el dia de l'Sketchcrawl que va coincidir amb el simposi a Barcelona, ara ja fa 3 anys, però no és el normal. Per mi molta gent és massa i poca gent està bé, tot i que les 60 o 70 persones que van venir aquest darrer Sketchcrawl va estar bé. Al final, sempre, tot és una qüestió d'organització.





En Santi va proposar que es fés aquesta vegada a la Plaça Catalunya per dibuixar un lloc emblemàtic. Ja sabem que pot arribar el pitjor lloc per a un barceloní, tot ple de turistes, de coloms i venedors de globus. Però al final no va estar tan malament. Només començar ja erem uns 30, però la gent es va anar afegint al llarg del matí.


Per mi Plaça Catalunya és un lloc on de petit en van fer una foto donant de menjar als coloms. És un bon record, i encara avui es continua fent. Ara veig als coloms d'una altra manera. Ara la gent es fa fotos amb pals de "selfie" i la Plaça s'ha convertit en un lloc on els "top manta" intenten sobreviure. Els senyors que venen begudes i gelats són paquistanesos. Tot ha canviat, però tot continua igual.




El globus són pels nens un reclam, no falten aquells dels personatges que surten a la televisió com el "Pocoyo" o les princesses de Disney, "Bob Esponja" i la resta d'animals imprescindibles. Els coloms volten per tot arreu, pidolant menjar.

,

La parròquia de Sta. Anna des del carrer Sta. Anna. A la dreta escultura a Barcelona de Frederic Marés.

Un cop hem dibuixat durant les primeres hores a plaça Catalunya ens dirigim a la parròquia de Sta. Anna, amagada però cada vegada més coneguda. Ara ja fa uns 3 anys van començar a cobrar entrada per visitar el claustre romànic. Des de llavors no he tornat a entrar. No vull entrar en el debat etern i estèril de si Barcelona és pels turistes o pels barcelonins, queda clar que ja fa temps que Barcelona ha deixat de ser pels seus habitants, com totes les grans ciutats europees, Barcelona, com Londres o París, ha caigut en les mans dels tour-operadors. 


Parròquia de Sta. Anna. Detall de la façana il·luminada parcialment. Alguns turistes despistats treuen el cap.

Després de dinar tota una colla, gent nova, gent que ja fa temps que venim als Sketchcrawls, vàrem tornar a la Plaça de Catalunya per continuar dibuixant més. Jo tenia ganes de dibuixar unes de les escultures. Aquesta precisament és de Frederic Marès. La vida és estranya, dies abans em vaig assabentar que l'escultor era nat a la vila de Portbou, lloc on faré un taller juntament amb en Santi.



L'escultura representa a una jove a cavall, Barcelona, que amb els braços alçats sosté un vaixell, que representa el passat i el present comercial i marítim de la ciutat. Aquest aspecte comercial està reforçat amb la figura de Mercuri "déu de la mitologia romana, que era el missatger dels déus,[1] protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere." (font la viquipèdia).



Wednesday, January 13, 2016

Tallers de dibuix i dibuixos al llarg del 2016 / Talleres de dibujo y dibujos a lo largo de 2016 / Workshops and drawings along 2016


Se suposa que aquí havia d'haver-hi dos discs durs / Se supone que tendría que haber dos discos duros

Aquesta entrada se suposa que havia d'haver-se publicat la setmana passada però el 2016, només començar, m'ha ensenyat una cosa: fés backups dels teus disc durs i no confïis en el sistema RAID 1 o conegut també com discs durs emmirallats. Vigileu i no perdeu feina i records. Ara tinc dos durs en una botiga de recuperació de dades. He creuat els dits!

Esta entrada se supone que debía haberse publicado la semana pasada, però el 2016, nada más empezar, me ha enseñado una cosa: haz backups de tus discos duros y no confíes en el sistema RAID 1 o también conocido como discos duros reflejados. Vigilad y no perdáis vuestro trabajo y recuerdos. Ahora tengo dos discos duros en una tienda de recuperación de datos. ¡He cruzado los dedos!

This post was supposed to have been published last week, but 2016, at the very beginning, has taught me one thing: do backups of your hard drives and do not trust in system RAID 1 also known as mirrored hard drives. Watch and do not lose your work and memories. Now I have two hard drives in a store data recovery. Fingers crossed!


Un cop esmentat el problema dels discs durs ja podem encetar els objectius dels 2016

Dibuixar i la docència és la meva vida i després de llegir les entrades de Liz Steel i Parka un munt de coses són més clares. Estic content per ser una persona que treballa en allò que s'estima com ells. Jo estic més o menys com ells en la mateixa situació, però ells han treballat dur mantenint el bloc actualitazat, no com jo. Per això la meva promesa d'Any Nou, o una d'elles, és mantenir al dia tant com pugui el meu blog. Com Liz Steel diu la seva entrada els blocs no estan morts, però exigeixen un gran compromís i molta feina. Per últim però no menys important, i això ho prenc directament de l'entrada de Liz Steel:

"La docència és la primera manera de donar-me suport, de moment."

Per això gràcies per tenir-me present i gràcies per compartir els vostres pensaments amb mi. Espero
que totes i tots gaudiu tot allò que comparteixi amb vosaltres.

Dibujar y la docencia es mi vida y después de leer las entradas de Liz Steel y Parka un montón de cosas son más claras. Estoy feliz por ser una persona que trabaja en lo que se estima como ellos. Yo estoy más o menos como ellos en la misma situación, pero ellos han trabajado duro manteniendo el bloque actualitazat, no como yo. Por eso mi promesa de Año Nuevo, o una de ellas, es mantener al día tanto como pueda mi blog. Como Liz Steel dice su entrada los bloques no están muertos, pero exigen un gran compromiso y mucho trabajo. Por último pero no menos importante, y esto lo tomo directamente de la entrada de Liz Steel:

"La docencia es la primera forma de darme apoyo, de momento."

Por eso gracias por tenerme presente y gracias por compartir vuestros pensamientos conmigo. espero
que todas y todos disfruten todo lo que comparta con vosotros.

Drawing and teaching is my life and after reading Liz Steel and Parka's posts a lot of things are clearer. I feel happy for being a person who's working on something that I love like them. I'm more or less in the same situation, but they have really worked hard keeping a blog updated, not like me. So my New Year's resolution, or one of them, is to keep updated as much as I can my blog. As Liz Steel mentions in her post blogs are not dead, but they demand a lot of commitment and hard work. Last but not least, and I take it directly from Liz Steel's post:

"Teaching is my main way of supporting myself, at the moment."

This is the third year of participating on a great project where sharing our knowledge about drawing is our main goal. I strongly believe that it should be practiced by

So thank for keeping me in your mind and thank you for sharing your thoughts with me. I hope you enjoy all the things I will share with you all.

Un dels projectes en els que estic treballant és "Pushing Your Sketching Boundaries" amb la Isabel Carmona. Aquest passat any hem organitzat tres tallers (Coventry, Òxford i Segòvia) amb gran èxit.

Aquest 2016 ja hem començat amb un altre taller que serà a Newbury amb la Inma Serrano, la Isabel Carmona i jo mateix.

Uno de los proyectos que estoy trabajando es "Pushing Your Sketching Boundaries" con Isabel Carmona. Hemos organizado tres talleres (CoventryÓxford y Segovia) con un gran éxito.

Ahora hemos comenzado 2016 con un taller en Newbury con Inma Serrano, Isabel Carmona y yo.

One of the project I'm working on is "Pushing Your Sketching Boundaries" with Isabel Carmona. We have organized three workshops (CoventryOxford and Segovia) with a great success. 

Now we have started 2016 with a workshop in Newbury with Inma Serrano, Isabel Carmona and myself. 



LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...